Manades humanes (publicat a l'Avui)

Wikipèdia és una font apassionat d'informació. Diumenge, després d'un passeig pel centre de la ciutat, hi vaig acudir encuriosida per l'estructura i funcionament de les manades de llops. Segons va escriure algú a l'enciclopèdia digital, una manada de llops és un grup d'entre dos i sis animals organitzada sota una estricta jerarquia social. Està liderada per un mascle alfa i una femella alfa, que lluny d'executar ordres sobre els seus congèneres, tenen més llibertat per decidir. Decideixen on volen anar i simplement la resta de la manada els segueix. Els humans, tantes vegades inflats de supèrbia respecte als animals no racionals, som matussers repetidors de les estratègies bestiàries. Una d'elles, detectable a les Rambles barcelonines, és la manada viatgera. Pràctica usual en el cas dels nipons, noteu que també és habitual en els turistes de la resta de l'Estat. De fet, com a conseqüència de la crisi, els nadius dels voltants de la Manxa són abundants. I renunciant al plaer del viatge amb l'estimat o estimada, aterrats davant de l'estretíssima intimitat d'un viatge a dos, emprenen l'escapada d'estiu amb com a mínim dues parelles més. Guiats pel matrimoni alfa, aquell que coneix els racons -més apassionants, més econòmics, més autèntics i més típics-, la manada humana es lliura al descobriment de la ciutat. Aquests encara són els que conserven una mica de dignitat. Perquè atalaiar enmig de la més famosa artèria barcelonina un paraigua groc seguit a ulls pràcticament clucs per una vintena de persones esdevé una pràctica que ni el llop més agosarat faria. On és l'esperit d'aventura? No hi ha res més patètic a l'estiu que contemplar l'anodinitat de les manades humanes. Lluny (llunyíssim) de la bellesa dels llops.