El jove funcionari (publicat a l'Avui)

Molts pares voldrien que el seu fill nasqués amb un contracte laboral vitalici sota el braç. Convenientment guardat en una caixa forta fins que la criatura adquirís la majoria d'edat i acabés els estudis, aquest valuós paperot li garantiria feina i sou fins a la jubilació. Evidentment (i afortunadament) això, en la majoria dels casos, és quimera. De manera que aquells pares sobrepreocupats per l'esdevenidor de les seves criatures es lliuren al capritx de sant Pancràs i al desig que el fill es decideixi per una robusta carrera funcionarial. En efecte, ser funcionari, per a molts progenitors, però també per a molts, massa joves, és la panacea. Seguretat és el valor absolut que en èpoques de crisi econòmica com la que està mossegant les finances públiques i particulars s'engrandeix amb desmesura. Seguretat oposada a flexibilitat, improvisació, risc. Joves que veuen en les temudes oposicions el bitllet a la placidesa econòmica eterna amb la qual es podran afrontar hipoteques també eternes. Amb un horitzó de farragoses càrregues per a la butxaca, molts estudiants universitaris de l'Estat aspiren a col·locar-se i no pas a dissenyar el seu propi projecte empresarial. La manca de vocacions per a l'emprenedoria és un dels punts febles de l'economia nostrada. Derivat, tanmateix, d'altres flaqueses que condicionen, sense solució, les perspectives de futur dels que volten la vintena i la trentena. Habitatges a preu desorbitat; escassetat de places públiques de guarderia; ministeri de l'habitatge que, de moment, ha passat inadvertit; sous íntegrament destinats a pagar la hipoteca o el lloguer; el mileurisme com a religió; precarietat laboral, o excessiva por al fracàs, no són més que implacables inhibidors del risc que auguren llarga vida a l'anhel funcionarial.