Plaça de Catalunya. Quarts de quatre de la tarda. En una paradeta de gelats, davant del Zurich, s'hi atura un americà (o britànic) a comprar un refresc. Tot seguit s'hi acosta una dona. Gitana, va acompanyada de dues criatures de menys de deu anys. L'instint, la cultura de la desconfiança em fa suposar, immediatament, que la dona vol robar la cartera al turista. Servidora ja pot lluitar contra aquest tipus de recels que, sense voler-ho, la constant i incansable política de la por ha fet calar en el més profund. L'instint, perfectament adoctrinat, no entén d'ideologies ni d'escales de valors. Va pel dret. I em porta a convertir, ni que sigui per un segon, aquesta mare en una vulgar carterista. Segueixo l'escena des de lluny. Avergonyida, m'adono que la dona el que vol és comprar un parell de gelats per als seus fills. Íntimament em sento ben retratada. Malgrat que el meu raciocini es rebel·li contra la política que converteix els gitanos i immigrants en el boc expiatori de tots els mals, sempre hi haurà una part del meu subconscient que no pugui mantenir incòlume de la misèria moral que és el racisme (i classisme) d'una part de la dreta europea, nostrada i estatal que aposta per policia i prescindeix de la inclusió. De mi depèn anteposar la raó a la por. Aquesta dreta, fugint de la seva ànima liberal, ens invita a viure sota un estat de setge militar. Ahir, a Itàlia, l'exèrcit va prendre el carrer. Aquesta és la recepta: militaritzar una societat que prèviament ha estat contaminada per la doctrina de la por i el recel. Creuar-se amb una parella de militars després d'una espiritual visita al Duomo de Milà és llibertat? Sembla que per una majoria d'italians sí. Falta veure què pensen espanyols i catalans. Si la desconfiança guanya, serem de tot menys lliures.
4 comentaris:
El racisme no és patrimoni de la dreta, hi ha molts exemples que demostren que l'esquerra també pot actuar contra l'estranger o el diferent. El genocidi txextè de Stalin, l'assassinat planificat per inanició de milions de pagesos al camp ucrainès i polonès després de la revolució rusa, l'anti-semitisme soviètic, el comunisme genocida de Milosevic, Karadzic i Mladic, les fosques intervencions del govern francès socialista en el genocidi a les zones dels grans llacs africans, desenes de dictador mantinguts amb armament procedent de la Unió Soviètica, el manteniment de l'oligarquia blanca al règim castrista, el lerrouxisme, l'estret de Gibraltar i el paper de Moratinos en el tema de les tanques a Ceuta i Melilla, la llei espanyola d'estrangeria (producte del PSOE de Felipe González), etc, etc...
Per altra banda fas un ús inapropiat de la paraula liberal, ni Berlusconi ni Bossi tenen res a veure amb el liberalisme. El liberalisme és per definició favorable a la lliure circulació de persones, són les esquerres i les dretes intervencionistes les que pretenen regular.
No hem d'oblidar que la seguretat és la base de tota democràcia, un no es pot sentir lliure si no es sent segur.
Estàs segur del què dius de la seguretat, Jordi?
La 'seguretat' pot ser una filferrada de punxes o pot ser una simple ratlla blanca pintada al terra.
I a casa nostra, cada dia, cada hora, cada minut, hi ha dotzenes de 'demòcrates' (amb cotxe, amb moto, amb camioneta, amb bicicleta) que trepitgen la ratlla de seguretat i se la passen pel forro, i jo, amb aquesta púrria al carrer, no m'en sento de segur. Ni de demòcrata.
Publica un comentari a l'entrada