Escric aquestes línies a peu de piscina. Amb la petita badia de Portlligat pletòrica davant meu. Aquest és un dels millors moments de tot l'any. El primer dia de vacances. Que connecta nítidament amb l'últim dia de l'estiu passat. Les llargues jornades laborals desapareixen. Els bons (i mals) moments abandonen la memòria. Els dies de dol descansen confortablement, ja reposats, en un racó de l'ànima. Avui, mentre escric aquestes línies, després de retrobar les cares que pràcticament fa 365 dies vaig deixar enrere, l'any s'ha esvaït en un difús record. I gaudeixo segurament del que serà el millor moment de vacances. Ara, avui, tot està per fer. La primera submergida a la piscina. L'aigua acariciant cadascun dels porus del meu cos. Les vacances poden ser absolutament plaents. Els dies que vindran poden amagar satisfactòries sorpreses. Tanmateix, quan hem abandonat la AP-7 a la sortida de Cadaqués, el temps ha començat a alentir-se. Com feia temps que no passava. Les tecles del MacBook acaronen, ara, els meus dits amb una suavitat inusitada. És primer dia de vacances. I els primers són sempre els millors. Recordeu sinó el vostre primer petó a la persona estimada. Aquell petó que havíeu imaginat una vegada rere l'altra i que aquell instant d'aquell primer dia vau poder fer a qui avui estimeu. Recordeu la primera carícia. El primer contacte de les pells nues. I fins i tot intenteu recordar la ingenuïtat, l'agitació que va precedir aquests primers moments. Els somnis que vau alimentar pensant en aquell dia. Un dia que, segurament, heu superat amb escreix, en el que ni tan sols vau intuir la felicitat que vindria després. Aquell moment, però, és irrepetible. Perquè el primer dia, el primer instant, el primer petó, és, sempre, només un.
1 comentari:
No, lo que se pierde es el deseo. El deseo se nutre , como nosotros, de frustraciones. Si bajo a Cadaqués me da un infarto. Como un Raval con playita. Costa arriba se respira mucho mejor. El Mediterráneo, Mar, siempre ha sido un mar de pobres.
Publica un comentari a l'entrada