Polèmica d'estiu (publicat a l'Avui)

Abanda d'assumptes rellevants, preocupants i greus com poden ser l'incompliment de l'Estatut, la guerra russo-georgiana, la (ignorada) dictadura xinesa i la (no) crisi econòmica, tota canícula té les seves frivolitats que es transmuten en polèmica. La d'enguany, el controvertit videojoc The wheelman, que té en Barcelona l'escenari d'acció. Els representants del consistori han alçat la veu per expressar el seu enuig amb aquesta tria. Per què? Senzillament perquè s'han assabentat que les aventures i desventures del protagonista s'emmarquen en una cosa tan confusa i subjectiva com és la violència. I dic confusa i subjectiva perquè, segons explicava dilluns l'expert en videojocs del diari, Toni de la Torre, la major part de l'acció es resumeix en alguns trets i sobretot persecucions al volant pels carrers de la nostrada ciutat. ¿És això tan greu i danyí per a la imatge de Barcelona que requereix que l'Ajuntament prengui mesures legals per prohibir-ho? I d'altra banda, si fos cert que el videojoc conté tanta sang i fetge que xoca amb els "valors de la ciutat", és igualment raonable exigir-ne la prohibició? Què són els valors de la ciutat? ¿Els que es prediquen al del Saló de Cent de la ciutat o els de les putes del carrer Robadors? Si es fes una pel·lícula ambientada als baixos fons de Barcelona i reflectís la vida dels ionquis, putes i macarrons tal com s'ha fet innombrables vegades amb Nova York i Los Angeles, ¿també exigiria el consistori la seva censura? La polèmica sobre el videojoc ajudarà, segurament, a ambientar tertúlies de cafè amb gel i, si més no, facilitarà que es parli de la ciutat ("que parlin de mi, encara que sigui malament", va dir algú). Tanmateix, a vegades és saludable estalviar-se ridículs estèrils. Ni que sigui sota els efectes de la canícula.