Retorn a Múrcia (publicat a l'Avui)

Com a mínim una vegada a l'any. Sense falta. L'emigrant necessita recuperar aquella terra que el va veure créixer. Múrcia. L'ànsia del pare, la seva enyorança s'encomana a la filla, la dona, el gendre, la jove, els néts. Enfilar el camí de la AP-7. Les àrees de servei d'aquesta autopista són íntima quotidianitat dels fills d'aquells que un dia van emprendre el camí del nord. Una quotidianitat compartida amb els originaris del Magrib que viatgen amb els ulls posats al ferri d'Algesires. L'últim revolt de la carretera i, un any després, la badia de Mazarrón s'exhibeix escortada per altíssimes i salvatges muntanyes pelades. De nou orgia de colors i gustos cultivats als hivernacles. Tomàquets, síndria, melons, pebrots, albergínies d'intensitat inusitada. Sardines a la sal acabades de pescar. Construccions de fireta venudes a preu d'or. Enguany, saturació de cartells Es ven. La crisi del totxo fa forat. I prèviament, ja sense remei, el totxo va fer forat a l'aridesa i contorn feréstec del paisatge, profanat sense mesura amb edificis que desvelen el gust dels nou-rics de la costa de llevant. Les discussions de sempre. "Los catalanes acabaréis con Zapatero. Os queréis cobrar los 25 diputados". "Zapatero ha incomplert l'Estatut. Ha ignorat la data del nou d'agost. No és just reclamar al govern que compleixi la llei?". "No sé si se cumple o no la ley y lo que dice el Estatuto. Montilla podria ahorrarse sus palabras. Los de CiU eran mas serios". Diàleg entranyable, i, evidentment, sense acord. Comprensible, altrament. Els que ja no hi són. Els de sempre. Els que han nascut l'últim any. La densitat salada de l'aigua. Gelateries, llet merengada i granissat de llimona, casolà, amb granadina. La plaent rutina d'estiu. Demà, de nou, l'autopista. Retorn a Catalunya.