L'impertinent de Cadaqués (publicat a l'Avui)

L'espectacle és a punt de començar. Per desig exprés de l'artista, està absolutament prohibit enregistrar imatges. Gràcies". Aquest advertiment va ser repetit fins a l'extenuació pels responsables del festival de Cadaqués, en els minuts previs a l'inici del concert del pianista nord-americà Brad Mehldau. A l'Olivar de Sa Conca, amb el mar al costat, desafiant la salvatge tramuntana, Mehldau va apoderar-se del piano durant pràcticament dues hores per oferir un concert intensíssim. Tan intens que els gossos de les cases que rodejaven l'escenari no van poder resistir-se a la màgia d'aquest gran del jazz i, embruixats per les notes de Nat King Cole o Nick Drave van entonar lladrucs perfectament acoblats al ritme del piano. En aquestes condicions, amb l'encanteri d'un Mehldau que deixava el personal clavat a les cadires, contenint la respiració durant els crescendos del piano, l'advertència sobre la inconveniència de fer fotos semblava innecessària. Fins que en un moment de màxima intensitat, l'impertinent es va fer persona i, armat amb la seva màquina de retratar, va pitjar el botó deixant anar un destrempador flaix. Acomodat a la platea, l'individu (o indivídua) va aconseguir contenir les seves ànsies fotogràfiques una llarga estona, però finalment, delerós de poder ensenyar als amics la foto que demostrava el jo vaig estar allà, es va passar les gentils peticions dels organitzadors per allà on va voler i més pudor fa. Sempre hi ha com a mínim un representant d'aquesta espècie. Erigits en crepusculars descendents dels amos del Lazarillo de Tormes, anteposen el capritx personal a la més elemental convivència. Egocèntrics, fan del bé públic trivialitat d'exclusiu bé personal. El de Cadaqués va marxar a casa amb la foto del Mehldau a la butxaca. Però ben retratat com un pobre desgraciat.