Antisistema? Aligots!

Com cada any. Mai no falten a la cita. Les nits de Gràcia s'acaben sempre amb enfrontaments entre la policia i el que alguns, poc bregats en aquest barri, anomenen antisistema. Tanmateix, els que es passegen amb vestimentes tintades de signes okupes, proclames per la pau al món i perfils del Che Guevara, poc en tenen, d'antisistema. I encara menys de revolucionaris. Perquè passejar-se a altes hores de la matinada pels carrerons de Gràcia és de tot menys una contribució a la causa d'un món més just. Els que es carreguen el mobiliari urbà i desafien la policia (els agents uniformats tenen més de proletaris que no pas els arreplegats a qui s'enfronten) són senzillament uns borratxos (i borratxes). Borratxos (i borratxes) que es disfressen d'activistes d'esquerra però que no tenen més ideologia que l'etílica (i a sobre de garrafota). A qui, en cap cas, i sota cap concepte, es pot obsequiar amb vacus qualificatius d'índole política. Els que cremen les nits d'estiu destrossant el mobiliari urbà (béns públics, al cap i a la fi) són, senzillament, uns brètols. Uns vàndals a qui no es pot eximir de les seves culpes atribuint-los determinades orientacions polítiques. De la mateixa manera que no es pot inferir que els desgraciats que destrossen les Rambles barcelonines durant les celebracions de les Lligues blaugranes són simples culers exaltats. Els de Gràcia no són més que paràsits afectats de sobredosis etíliques i amfetamíniques, que a la trentena molt probablement segueixen menjant de la teta materna i paterna. Els antisistema els trobareu sota el Mur de Palestina o a qualsevol país africà fent la seva feina. No n'embruteu el nom amb els aligots nocturns de Gràcia.