La intenció del PSOE de revisar la caduca llei d’avortament ha disparat les inquietuds en molts sectors. Particularment, els que s’autoproclamen pro vida (com si la resta fossin pro mort) i l’alta jerarquia de l’Església catòlica espanyola estan que treuen foc pels queixals. En un seminari de la Universitat Menéndez y Pelayo, el cardenal arquebisbe de Toledo, Antonio Cañizares, segurament alterat per aquesta matèria, va qualificar l’avortament com “la cosa més greu que ha succeït en la història de la humanitat” i va atrevir-se a pronosticar que “no passarà gaire temps abans que la societat s’avergonyeixi d’això, igual com s’avergonyeix de l’esclavitud”. Déu n’hi do.
¿És conscient Cañizares del l’amplitud i gravetat d’aquesta definició? Ho dubto. Una mínima repassada al segle XX, amb dues guerres mundials, l’horror del nazisme, l’estalinisme i una llarga llista d’operacions d’extermini nacionals (Ruanda, els Balcans, Txetxènia...) és prou desconsoladora per menystenir-la i situar l’avortament a la cúspide dels drames de tots els temps. Cañizares, tanmateix, i en un perillós oblit històric (una parell de visionats de la pel·lícula Amén de Costa Gavras li serien d’extrema utilitat), decideix convertir l’avortament en l’origen de tots els mals.
Els seus motius són clars. Enverinar el debat públic i condicionar els posicionaments dels partits conservadors, precisament quan el PSOE traslladarà a les altres formacions la necessitat de consensuar una legislació sobre terminis (les dones podran avortar lliurement fins a una determinada setmana de gestació, a partir de la qual es limitaran els supòsits en extrem), és la seva inequívoca voluntat. Una voluntat que, de forma vergonyosa, es veu esquitxada per un exercici de cinisme històric impropi d’una persona del seu rang.
2 comentaris:
En Cañizares, rang no en té.
O més ben dit: és un funcionari de la cúria, amb escalafó, quinquennis, dietes, plus d'antiguitat, amb vacances i enterro pagat.
De la mateixa manera que quan la NASA fa un càsting d'astronautes trien aquells que no tenen mai esternuts o mai picor al nas (seria un suplici tenir-ne dins del casc de vidre), l'empresa de Roma tria sempre aquells que més capaços son de practicar el cinisme sense que s'els escapi el riure per sota el nas.
En Cañizares, p'exemple.
D'espiritualitat "cero patatero", tal com diuen ells.
JMC
"J M C " sabemos muy bien quien es usted. No se haga el disimulado, pecador.
Publica un comentari a l'entrada