Després de manifestacions i amenaces de boicot, avui comencen els Jocs Olímpics de Pequín amb total normaliat. La brutal repressió de la revolta tibetana del març ha caigut en l’oblit. El Tibet està tancat a cau i forrellat. La premsa no hi té accés. I no se sap exactament què hi està passant. Tant és. El que sí se sap del cert és que el potencial del mercat xinès ha estat prou poderós com per ofegar qualsevol tipus de protesta. El mateix president Sarkozy, que el seu moment va dir que no assistiria a la inauguració dels jocs si no es respectaven els drets humans, seurà avui a la llotja d’autoritats com a president de torn de la UE, sense que res hagi canviat. Com no podia ser d’altra manera, atenent a la crua lògica de la política internacional.
Tanmateix, i deixant de banda la passivitat internacional davant del drama tibetà, és sorprenent com enlloc de propiciar l’obertura de mires del país oriental, la celebració de les olímpiades ha fet que la granítica doctrina totalitària xinesa es traslladi a unes delegacions estrangeres massa preocupades per no molestar la maquinària del Partit Comunista. El president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, es va reunir dilluns amb els esportistes estatals per alguna cosa mes que les habituals paraules d’ànim.
Blanco, delerós de no fer enfadar Pequín, va prohibir als esportistes parlar de política sota l’amenaça de ser expulsats de la competició pel règim. “És el moment de l’esport”, els va dir el president del COE per justificar-se. Però impedir que els atletes espanyols obrin la boca per donar la seva opinió, ni que sigui en una conversa de cafè a la Vila Olímpica, és practicar política pura. De la totalitària. Exportar la democràcia a la Xina? Aquesta també va ser l’excusa per invadir l’Iraq.
1 comentari:
És que el xinos son 4000 milions d'ànimes, i alguns saben kung-fu.
Si fossis en Blanco tu també ho hauries demanat als atletes, això de callar.
La carn és débil (també la dels del PSOE)
JMC
Publica un comentari a l'entrada